La construcció i les infraestructures és un dels sectors industrials que mou més diners a nivell mundial (el 3% del PIB a nivell mundial, que equival a 2 trilions de dòlars) i suposa el 7% de la força de treball mundial remunerada. A Catalunya el 6,5% de la població ocupada treballa en el sector de la construcció i a l’estat espanyol, va generar l’any 2015, un 10,4% del PIB. No obstant això, tan sols un 10% de les obres de les grans empreses constructores amb seu central a l’estat es realitzen dins de les fronteres estatals.

Dos dels problemes principals del sector són la subcontractació i les complexes estructures  empresarials que intervenen en la cadena de producció , que suposen una pèrdua de control i transparència sobre tot el procés, des de l’extracció de matèries primes fins a la gestió de runam. Encara que moltes de les grans obres de construcció i d’infraestructures es realitzen amb finançament públic o amb la iniciativa d’institucions públiques, les empreses que extreuen les matèries primeres i que les transformen en materials aptes per a la construcció, normalment no apareixen en els contractes de compra pública. Com a conseqüència, empreses transnacionals poden estar actuant de manera fraudulenta o violant els drets humans fora sense que això suposi cap tipus de cost a l’hora beneficiar-se de la contractació pública o de desenvolupar la seva activitat aquí.

En aquest informe realitzat pel ODHE per a la ‘Guia de compra pública 99,3% responsable’ s’analitza el sector de la construcció i infraestructures i les seves vulneracions de drets humans, amb exemples concrets del Grup ACS, la Universitat de Nova York al Campus Abu Dahbi, UEA, SEMI, o LAFARGE.