La Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE representa la norma comunitària bàsica en matèria de contractació pública. Pel que fa a l’objecte d’aquesta guia, s’ha d’esmentar que, per primera vegada en aquest àmbit, la Directiva consagra el caràcter instrumental de la contractació pública, dirigit a servir de suport a determinades polítiques públiques, com són el respecte al medi ambient o determinats aspectes socials. En aquest sentit, és especialment il·lustratiu el Considerant núm. 2 del text legal:
Context normatiu de la contractació pública i la menció als drets humans a l’Estat espanyol
DESCARREGA'T LA GUIA EN PDF
“(2) La contractació pública té un paper clau en l’Estratègia Europa 2020, establerta en la Comunicació de la Comissió de 3 de març de 2010 titulada ‘Europa2020, una estratègia per a un creixement intel•ligent, sostenible i integrador’ (‘Estratègia Europa 2020’), com un dels instruments basats en el mercat que s’han d’utilitzar per aconseguir un creixement intel•ligent, sostenible i integrador, garantint a la vegada un ús més eficient dels fons públics. Amb aquest fi, s’han de revisar i modernitzar les normes vigents sobre contractació pública adoptades de conformitat amb la Directiva 2004/17/CE del Parlament Europeu i del Consell (4), i la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell (5), per tal d’incrementar l’eficiència de la despesa pública, facilitant en particular la participació de les petites i mitjanes empreses (pimes) en la contractació pública, i de permetre que les empreses contractistes facin servir millor la contractació pública en suport d’objectius socials comuns. Així mateix, cal aclarir determinades nocions i conceptes bàsics per garantir la seguretat jurídica i incorporar determinats aspectes de reiterada jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea relativa a la contractació pública.”
Entre altres extrems, la Directiva, a l’article 18, obliga els Estats membres a vetllar, durant l’execució del contracte, pel compliment de les obligacions mediambientals i laborals contingudes en la normativa d’aplicació.
Aquesta Directiva ha permès una matèria d’incipient notorietat, la de la introducció de clàusules socials en les diferents fases de la licitació. Tant com sigui possible, la doctrina referent a les clàusules socials ha de servir com a precedent i com a referència d’encaix jurídic per a l’objecte d’aquesta Guia: la inclusió del respecte als drets humans a la contractació pública. Això no obstant, caldrà salvar les distàncies entre les clàusules socials i l’element central d’aquesta Guia, els drets humans.
La Directiva 2014/24/UE, per altra banda, recull la doctrina elaborada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha estat la impulsora de la introducció de les clàusules socials a la contractació pública. Aquesta doctrina és important en la mesura en què pot ajudar a interpretar l’abast del contingut de la pròpia Directiva.
La doctrina jurisprudencial està continguda bàsicament en les següents sentències: Sentència de 20 de setembre de 1988, Beentjes C-31/87; Sentència de 26 de setembre de 2000, Comissió c República Francesa C-225/98; Sentència de 17 de setembre de 2002, Concòrdia Bus Finland OY AB C-346/06, i Sentència de 17 de novembre de 2015, Regiopost C-115/14.
La nova Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP 2017) ha transposat a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
La LCSP 2017 no estableix novetats notables en l’impuls de la contractació pública sostenible, sobretot pel que fa als drets dels treballadors i treballadores, així com el respecte al medi ambient, matèries que clarament incideixen en l’àmbit dels drets humans. En aquest sentit, l’apartat V de l’exposició de motius de la norma sí preveu que es poden incloure condicions especials d’execució i d’adjudicació encaminats a garantir els drets humans. És l’única menció a ells de la norma, de manera pionera i afavorint la visió estratègica de la contractació pública a la qual s’ha fet referència. En concret , es diu que “a més, amb l’objectiu d’afavorir el respecte cap als drets humans i, en especial, cap als drets laborals bàsics de les persones treballadores i dels petits productors de països en vies de desenvolupament, s’introdueix la possibilitat que tant els criteris d’adjudicació com les condicions especials d’execució incorporin aspectes socials del procés de producció i comercialització en relació amb les obres, els subministraments o els serveis que s’hagin de facilitar d’acord amb el contracte en qüestió, i en particular pot exigir-se que aquest procés compleixi amb els principis del comerç just que estableix l’apartat 2 de la Resolució del Parlament Europeu sobre comerç just i desenvolupament 2005/2245(INI)”.
El text final de la LCSP-2017 després del debat parlamentari és molt diferent del projecte presentat pel Govern i, tot i que podria haver estat molt més garant dels drets humans, inclou iniciatives com la previsió expressa de la corrupció (article 1). Ho fa en forma de referència al principi d’integritat, atorgant efectes jurídics a un principi ètic com el de l’honradesa, que ha estat reconegut en la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció, i d’acord amb l’article 41 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (que, recordem, està integrada a l’ordenament intern per mèrits de la Llei 1/2008, de 31 de juliol).
El text final de la LCSP-2017 inclou iniciatives com la previsió expressa de la corrupció (article 1).
Per la part que ens pertoca, la LCSP 2017 assumeix de la Directiva transposada la referida consideració de com utilitzar la contractació pública com a instrument de polítiques mediambientals, socials i d’innovació i desenvolupament i declara a l’article 1 que aquestes mesures afavoreixen la millor relació qualitat i preu en el contracte.