Newsletter

99,3 Responsable

Contractació pública i Drets Humans

DESCARREGA'T LA GUIA EN PDF

L’objecte de la Guia és garantir la protecció i la realització dels drets humans mitjançant la contractació pública. La Guia tracta de facilitar als òrgans de contractació la incorporació de clàusules socials tendents a la garantia dels drets humans per part de les entitats contractistes en totes les fases del procediment de contractació. Aquestes clàusules poden introduir-se com a criteris d’admissió, criteris d’adjudicació o condicions especials d’execució de compliment obligatori al llarg de l’execució del contracte. Aquest objecte s’ha d’entendre limitat als drets humans reconeguts a determinats textos legals d’aplicació a l’Estat espanyol, concretament als següents texts legals:

  • Conveni Europeu dels Drets Humans, Consell d’Europa, 1950
  • Carta Social Europea, Consell d’Europa, 1996
  • Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, Nacions Unides, 1966
  • Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, Nacions Unides, 1966
  • Conveni europeu sobre l’exercici dels drets de la infància, Consell d’Europa, 1996
  • Carta dels drets fonamentals, Unió Europea, 2000
  • Conveni de protecció de la infància contra l’explotació i l’abús sexual, Consell d’Europa, 2007
  • Convenis bàsics de l’OIT
  • Constitució espanyola de 1978, articles 10 a 38

Consegüentment, tots els drets humans reconeguts en aquets textos són els que es tracten de protegir. Per aquesta raó les mesures que es proposen tracten, en primer lloc, de prevenir la vulneració dels drets humans anteriors limitant l’accés a la contractació a les empreses que vulnerin els drets humans; en segon lloc, d’afavorir-ne la protecció i la realització amb mesures positives a favor de les empreses que en garanteixin la protecció i la realització, i, en tercer lloc, de penalitzar les empreses que vulnerin aquests drets.

Quan es pot entendre que una empresa contractista ha vulnerat els drets humans? Per exemple, tractant-se d’una empresa de seguretat, quan es demostra que ha comès tortures en una presó a Iraq, o quan una empresa de subministrament d’aigua és condemnada per negar el dret a l’aigua a determinades comunitats locals. Els drets violats poden ser diversos, a través de pràctiques com:

  • tractes inhumans o degradants als empleats i les empleades (article 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, article 4 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, article 7 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics)
  • discriminació dels treballadors i les treballadores (article 7 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, article 3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics)
  • treballs forçats o obligatoris (article 4 del Conveni Europeu dels Drets Humans, article 5 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, article 7 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics)
  • prohibició de crear o formar part de sindicats lliures (article 8 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, article 11 del Conveni Europeu dels Drets Humans, article 12 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, article 22 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics)

La vulneració dels drets humans només s’entén comesa, en el marc d’aquesta Guia, quan existeixi una resolució administrativa ferma o una sentència ferma que condemni l’empresa per vulnerar els drets humans.

La resolució administrativa ferma pot haver estat dictada per una administració de l’Estat espanyol o d’un altre Estat democràtic, i sempre ha de fer referència a condemnes per la vulneració de drets humans continguts en les disposicions esmentades abans.

La sentència ferma pot haver estat dictada per tribunals espanyols ordinaris o pel Tribunal Constitucional, o per tribunals d’altres països, també ordinaris o constitucionals, però sempre que es tracti de sentències en les quals es condemni per la vulneració de drets humans continguts en les disposicions esmentades abans.

També s’entén comesa una vulneració dels drets humans, en el marc d’aquesta Guia, quan existeixi una condemna realitzada per una organització internacional d’especial rellevància, com per exemple les Nacions Unides,  i reconeguda per l’Estat espanyol.

Actualment, al Regne Unit no només són els tribunals els que poden dictaminar sobre una violació de drets humans que tingui efectes en la contractació pública. Així, el Comitè de Drets Humans del Parlament del Regne Unit, en el seu Informe de drets humans i empreses de 2017, recorda que “les empreses, de les quals els tribunals o el Punt de Contacte Nacional [de l’OCDE] hagin determinat que han comès abusos, o un acord extrajudicial [en el marc d’un procediment judicial] indiqui que han comès abusos de drets humans, també haurien d’excloure’s dels contractes amb el sector públic per un període definit i significatiu”.

En aquest sentit, l’organització Lawyers for Palestinian Human Rights va denunciar l’any 2013 que l’empresa de seguretat G4S havia comès violacions de drets humans als Territoris Palestins Ocupats. Arran d’aquesta denúncia, el Punt de Contacte Nacional de l’OCDE al Regne Unit va poder constatar aquestes violacions. Malgrat això, aquesta troballa no va ser suficient per impedir l’adjudicació d’un nou contracte públic a aquesta empresa per part del Govern, cosa que va ser objecte d’una dura crítica per part de l’organització.

No formen part d’aquesta Guia la incorporació de clàusules socials com les relatives a l’eliminació de la discriminació per raó de gènere, la lluita contra l’atur, la protecció de la salut en el lloc de treball o d’altres similars que, si bé tenen relació directa amb els drets fonamentals (igualtat, dret al treball o a la salut), tenen un règim especial atès que formen part de les condicions especials de caràcter social i han estat desenvolupades per altres guies.