La contractació pública, definida per la Unió Europea com el procés a través del qual les autoritats públiques compren obres, béns o serveis a empreses utilitzant diners públics, ha esdevingut una eina cabdal per a la promoció de la responsabilitat social empresarial al nostre país. Atesa la importància de la contractació pública en l’activitat econòmica general (a l’Estat espanyol un 18,5% del PIB total), és indubtable la seva capacitat per fomentar la transformació cap a un món més sostenible i social on tots els drets humans estiguin garantits.
Així doncs, ja fa un temps que les administracions públiques del nostre territori han inclòs requeriments socials, laborals i ambientals en els plecs de clàusules, com per exemple el compliment amb els drets laborals dels treballadors i les treballadores, la no discriminació en l’àmbit laboral, la utilització de productes més sostenibles ambientalment o el foment de la participació de les petites i mitjanes empreses (pimes) en els processos de licitació.
La inclusió en els procediments de contractació pública de consideracions sobre els drets humans no ha estat freqüent fins avui dia. La raó principal n’és, probablement, que la legislació sobre contractació pública no ho ha exigit explícitament. A aquesta raó cal sumar-hi que l’exigibilitat del compliment amb drets humans a les empreses encara té una regulació poc precisa, i les directrius en aquest sentit estan moltes vegades emmarcades dins del soft law i es tracta, doncs, de recomanacions i propostes d’actuació, però sense caràcter vinculant per a les empreses.
Aquest document té per propòsit esdevenir una Guia que serveixi per assessorar les administracions públiques, especialment les locals catalanes, i els seus ens públics vinculats o dependents sobre com incloure la protecció dels drets humans en els seus processos de contractació pública amb les empreses proveïdores més enllà de les clàusules que ja troben un reconeixement exprés en la llei actual a fi de promoure un món més just, sostenible, social i solidari en què les violacions de drets humans no quedin impunes. Així doncs, aquesta Guia s’adreça als poders locals de Catalunya, a les administracions públiques i a les seves empreses municipals amb participació majoritària pública. Això no obsta que esdevingui també un text de referència per a la resta d’ens locals de l’Estat espanyol.
Com ja s’ha mencionat, no existeix una legislació específica, ni a nivell estatal ni a nivell internacional, que permeti als òrgans de contractació exigir el compliment amb els drets humans per part de les empreses licitadores i les adjudicatàries dels processos de contractació. És evident que qualsevol requeriment d’aquest tipus ha d’estar relacionat amb l’objecte del contracte. A nivell espanyol, les esmenes presentades a la nova Llei de Contractes del Sector Públic (Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la que es trasposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/ UE, de 26 de febrer de 2014 (2017)) oferien un bri d’esperança, cosa que s’ha confirmat, tot i que de manera no tant extensa, en la versió que s’ha adoptat finalment.
Addicionalment és rellevant remarcar que, tot i que els Estats no són responsables directament de les violacions dels drets humans comeses per agents privats, sí que poden estar incomplint les seves obligacions internacionals si no adopten les mesures necessàries per prevenir, investigar, castigar i reparar els abusos comesos per aquests agents privats. Aquesta reflexió hauria de servir perquè les administracions competents, a través de l’aprovació de nova legislació sobre contractació pública, compleixin amb el seu deure en l’àmbit del respecte, la protecció i la realització dels drets humans.