De tot el que s’ha exposat fins aquí i amb el reflex de les dades i els exemples que s’han obtingut es conclou amb la idea que la contractació pública pot arribar a ser un mitjà per exigir el respecte als drets humans. Això no obstant, si bé existeix un soft law, especialment a nivell internacional, que fomenta el compliment amb els drets humans en l’àmbit de la contractació pública, no és tan cert que la normativa, sobretot nacional, doni molta llibertat d’acció als òrgans de contractació a l’hora d’exigir aquest compliment ni prevegi mecanismes de seguiment, avaluació i denúncia suficients.
En aquest marc, doncs, és necessari advocar perquè les institucions competents prenguin les mesures legislatives necessàries a fi que els òrgans de contractació tinguin a la seva disposició més eines per fer complir els drets humans a les empreses licitadores i adjudicatàries de contractes públics. En qualsevol cas, els ens locals tenen un cert marge i diverses vies d’actuació a través de la contractació estratègica per complir i fer complir els drets humans; tot estrenyent la legislació actual.