A càrrec de Claire Methven O’Brien
Asesora Estratégica, Derechos Humanos y Desarrollo, Danish Institute for Human Rights.
Els governs són megaconsumidors de productes i serveis manufacturats, que van des de la construcció d’infraestructures i projectes de desenvolupament urbà; l’adquisició d’elements complexos com ara sistemes d’armes; la posada en marxa de serveis públics essencials en el sector de la salut i l’assistència social; la compra d’articles de salut incloent productes farmacèutics, mobles, uniformes i equips d’alta tecnologia, fins a l’adquisició d’articles generals com ara papereria i productes alimentaris.
A tot el món, la compra pública costa més de 1.000 milions d’euros anuals, que representen el 12% del PIB, de mitjana, en els països de l’OCDE. Les compres dels governs representen, doncs, una part important de l’economia global total. Els governs tenen un alt potencial per influir a través de la contractació, les condicions del comerç i la conducta corporativa en diversos sectors industrials. Mitjançant la compra pública es poden promoure els drets humans, especialment els dels treballadors i les treballadores, mitjançant l’ús de condicions específiques en els contractes de compra per exercir influència sobre els seus proveïdors i proveïdores immediats i, alhora, sobre altres empreses que participen en el procés de producció.
Així, la contractació pública té un gran potencial per promoure el gaudi dels drets humans, tant a nivell local com a través de cadenes transnacionals de subministrament. Fins ara, però, no s’ha prestat gaire atenció a aquest rol. A més, a través de les seves relacions de compra, els compradors públics han estat implicats en greus abusos contra els drets humans, com el tràfic de persones i l’esclavitud moderna, en sectors com ara l’agricultura, la pesca i els serveis de neteja. En els darrers anys, entre les persones que van morir al desastre de Rana Plaza i als incendis d’una fàbrica a Bangladesh s’hi trobaven dones que treballaven per a empreses que subministraven tèxtils a governs. El treball infantil continua sent molt freqüent en les cadenes de subministrament de diversos elements com ara llambordes, cacau i guants de goma per als governs.
El marc de 2011 i els Principis rectors de les Nacions Unides sobre negocis i drets humans demanaven als estats que abordessin els impactes sobre els drets humans derivats de la seva conducta com a actors econòmics, també en l’àmbit de la contractació pública. A més, l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible identifica la contractació pública com a part clau de l’impuls cap a una producció i un consum sostenibles i una economia més inclusiva. Fins ara, però, ha mancat una orientació detallada perquè els compradors públics proporcionin l’orientació necessària sobre com integrar els drets humans en el procés de contractació de manera significativa, tot i complir amb altres normes legals i objectius polítics.
Aquesta Guia pretén ser un suport inestimable als compradors públics perquè satisfacin els objectius d’una contractació eficaç i eficient, alhora que ajuda l’Estat a complir el seu paper fonamental en la protecció i realització dels drets humans.