Indra és una de les principals empreses en el sector tecnològic. Les seves solucions tecnològiques integrals s’apliquen en els àmbits de transport, gestió de tràfic aeri, defensa i seguretat, ciberseguretat, energia, indústria i consum, processos electorals, telecomunicacions, Media i plataformes digitals, sanitat, serveis financers i sector públic, i transformació digital a través de la unitat de negoci Minsait.
Indra és un soci estratègic de l’empresa israeliana “Israel Aerospace Industries (IAI)”, una corporació pionera a la tecnologia de drons i la primera empresa a produir un dron de vigilància[1]. Però IAI és també una de les empreses que més s’ha beneficiat de l’ocupació. Els seus models Heron-1 i Heron-TP són freqüentment utilitzats per a Forces Israelianes de Defensa sobre els Territoris Ocupats Palestins i especialment sobre la Franja de Gaza per identificar objectius i realitzar atacs amb projectils. Segons Human Rights Watch, Israel hauria utilitzat drones Heron de IAI i Hermes de Elbit Systems, equipats amb míssils Spike i uns altres sobre Gaza[2] .
Existeixen evidències que demostren que els drones Heron-1 van ser utilitzats durant l’Operació Pluja d’Estiu de 2006 sobre Gaza on van morir més de 400 palestins/as [3]. En 2008, durant l’Operació “Plom Fos” sobre Gaza, amb més d’1.330 palestins/as morts, es van tornar a usar drones Heron-TP; precedint l’entrada de la infanteria israeliana, netejant l’àrea i neutralitzant objectius amb míssils [4].
Entre 2012 i 2013, l’Agència Europea de Defensa i l’Agència Europea Espacial van adjudicar el projecte Desire a l’empresa Indra per “demostrar la capacitat d’incorporació dels RPAS a l’espai aeri europeu a través de l’ús de satèl·lits”. Segons informació corporativa del projecte, aquesta demostració es va realitzar amb diferents tipus de drones entre els quals destaca el model Heron 1 de l’empresa IAI[5].
Aquest projecte va permetre a Indra i IAI desenvolupar el nou model Heron MALE (Medium-Altitude Long Endurance) amb equips de radar marítim i sistemes de vigilància nit / dia [6]. El desenvolupament del model Heron MALE va permetre a IAI i Indra competir l’any 2015 en una adjudicació pública del Ministeri de Defensa espanyol per gestionar el sistema MALE per valor de 300 milions d’euros[7].
Per tant, determinades innovacions tecnològiques d’Indra s’han desenvolupat en el marc de cadenes de valor on participen empreses que registren àmplies vulneracions de drets humans, específicament contra el dret a la vida, integritat física i psicològica, i el dret a la lliure autodeterminació de la població palestina.
Les solucions tecnològiques de defensa i seguretat pública d’Indra són àmpliament utilitzades per les Administracions Públiques a l’Estat espanyol. Les autoritats contractants han d’exigir transparència de les cadenes de valor i excloure a subcontractistes que vulnerin els drets humans.
[1] El primer dron de vigilància es va llançar en 1979 amb el nom de Scout.
[2] Human Rights Watch. 2009. Precisely Wrong. Gaza Civilian Killed by Israel Drone-Launched Missils, Disponible a: www.hrw.org/report/2009/06/30/precisely-wrong/gaza-civilians-killed-israeli-drone-launched-missiles (Acceso: 13/04/2017)
[3] Drone Wars UK. 2010. Israel and the Drones War. Examining Israel’s production, use and proliferation of UAVs. pp.10
[4] Ídem., pp.11
[5] Per a més informació veure : https://artes-apps.esa.int/projects/desire i http://www.iai.co.il/2013/36757-45391-en/MediaRoom.aspx (Accés: 13/04/2017)
[6] Transnational Institute, 2014, Eurodrones Inc., Op. Citada, pp.63
[7] Gonzalez, M., 2015, “EUA i Israel pugnen per vendre *drones a Defensa per 300 milions”. El País. Disponible:www.politica.elpais.com/politica/2015/05/23/actualidad/1432393935_043035.html (Accés: 13/04/17)