La multinacional cementera alemanya HeidelbergCement AG, primer productor mundial d’àrid, segon de ciment i tercer de formigó, té presència en més de 60 països del continent europeu -on posseeix 34 plantes de ciment- Àsia Central, Amèrica del Nord i Àfrica Oest. HeidelbergCement va entrar en el controvertit mercat del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc amb l’adquisició de Italcementi i, amb ella, de la participació majoritària (51%) en l’empresa Ciments du Maroc, en 2016. A través d’aquesta adquisició, HeidelbergCement controla dues plantes cimenteres pròximes a Al-Aaiun ocupat, CIMAR i CIMSUD, aquesta última des de 2019. La producció de ciment i formigó de Ciments du Maroc és estratègica per a la construcció de totes les noves infraestructures del que el Marroc diu el “desenvolupament de les províncies del sud”, pensades per a extreure major benefici de l’ocupació d’aquest territori, consistents per exemple en l’ampliació del port d’extracció de fosfat de l’empresa OCP Group a Al-Aaiun i dels ports pesquers de Dajla. Les instal·lacions de OCP s’alimenten, a més, de l’energia generada pel seu propi parc eòlic, per la qual cosa col·labora al seu torn amb la polèmica indústria de les energies renovables en el territori.
Malgrat les crítiques i assenyalaments d’organitzacions sahrauís sobre la falta de claredat quant a l’obtenció del consentiment per a operar en els Territoris Ocupats, HeidelbergCement insisteix que la seva activitat beneficia a la població local i manté en el continent europeu la seva imatge de cimentera capdavantera de la sostenibilitat ambiental, línia per la qual ha rebut ajudes de la Comissió Europea per a la recerca per valor de gairebé cinc milions d’euros. No és la primera vegada que la companyia alemanya és acusada de vulnerar Drets Humans en context d’ocupació, ja que en el passat ha estat objecte d’una campanya per les activitats de la seva filial Hanson Israel en els Territoris Ocupats de Palestina.