Newsletter

El sector de les Energies Renovables

Encara que el panorama de les emissions de gasos d’efecte hivernacle està canviant ràpidament, els combustibles fòssils encara proporcionen el 85,5% del subministrement mundial d’energia primària. En aquest escenari, la crema de carbó, gas natural i petroli són les primeres fonts i raons del canvi climàtic, amb efectes de crisi ecològica clarament visibles a tot el planeta[1].

D’entre les moltes iniciatives que es proposen per lluitar contra el canvi climàtic i el gradual però imparable esgotament dels recursos naturals, una de les més consensuades se centra en polítiques encaminades a accelerar la transició energètica cap a un sistema que sigui 100% renovable. Considerem que per accelerar aquest procés, és essencial evitar que el ritme d’aquesta transició energètica segueixi sent marcat per oligopolis i interessos de les grans companyies tradicionals i transnacionals. L’energia, des del moment en què deixa de ser considerada com un bé comú i passa a ser una mercaderia en mans d’uns pocs, esdevé un mecanisme d’extracció de riquesa i d’apropiació que fomenta relacions asimètriques i etnocèntriques de poder (domini sobre comunitats i sistemes naturals), de desigualtat (accés a l’energia, pobresa energètica), i injustícia (espoliació de territoris).

Les propostes cap a una transició energètica 100% renovable han de pivotar al voltant de preguntes del tipus ¿energia per a què i per a qui? I aprofundint en la qüestió: qui es beneficia dels projectes d’energia i qui hi perd? A quins interessos serveixen? La història recent dels projectes d’energia en moltes parts del món està estretament relacionada amb la imposició colonial d’un model de desenvolupament al servei dels interessos i beneficis del sector empresarial (les grans empreses transnacionals i les institucions financeres). Altres preguntes que ens hem de fer ¿quins impactes sobre els drets humans té la internacionalització de les empreses energètiques?

Aquest informe té la vocació de provocar l’alerta sobre com rera determinats projectes “nets”, basats en energia renovables, s’amaga la mateixa lògica neocolonial que tants danys ha provocat en altres sectors econòmics. Entre altres casos, en aquest informe destaquem la implementació de megaprojectes eòlics a Territoris Ocupats del Sàhara Occidental com a producte de la il·legal expansió territorial i econòmica del Marroc, incomplint la legislació internacional i vulnerant drets internacionalment reconeguts a la població sahrauí.

Tant a Espanya com a la Unió Europea existeixen restriccions legals explícites que dificulten que la ciutadania posi en marxa una transició més democràtica i participativa cap a les energies renovables. Aquesta imposició normativa ha suposat satisfer l’interès de les grans empreses energètiques. La pertinència d’implementar polítiques per democratitzar el sistema energètic i que facilitin que la ciutadania produeixi, consumeixi, emmagatzemi o intercanviï la seva pròpia energia ha de venir acompanyada de legislacions i contractacions que ofereixin garanties de compliment dels drets humans.

En línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) [2] defensem un model energètic assequible, més eficient i no contaminant, a través d’un augment considerable en l’ús de fonts renovables. Necessitem una transició urgent que limiti cada vegada més la dependència dels combustibles fòssils, i reivindiquem que aquesta es realitzi qüestionant qui posseeix i controla l’energia, i com, on i per a qui es produeix i es consumeix.

DESCARREGAR L'INFORME

[1] GreenPeace España (2017). Energía Colaborativa. El poder de la ciudadanía de crear, compartir y gestionar renovables. En línea: https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/2017/documentos/cambioclimatico/Energia%20Colaborativa%20Resumen%20Ejecutivo_v5_web_21x21.pdf (Acceso 20/03/2018)

[2] Nacions Unidas. ODS Objetivo 7: Garantizar el acceso a una energía asequible, segura, sostenible y moderna para todos. En línea: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/energy/